Resultats de la cerca frase exacta: 540

111. tomba
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc de sepultura d'un o més morts, especialment la coberta d'una llosa o marbre, la que té quelcom de monumental. Ha portat flors a la tomba del seu pare. [...]
112. indulgent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que perdona, que disculpa, fàcilment els errors, les faltes. El pare ha estat massa indulgent amb el seu fill, envers el seu fill. Un públic excessivament indulgent. Ésser algú indulgent amb si mateix. [...]
113. conquistar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guanyar-se la voluntat (d'algú). Miraré de conquistar el meu pare perquè em pagui el viatge. Fer-se seva (una persona) inspirant-li amor. Amb la seva bellesa i bondat, la noia l'havia conquistat. [...]
114. comportar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sofrir, permetre, (una cosa molesta, perjudicial, etc.), podent evitar-la. Els teus fills, com comportes que no respectin el teu pare? No comprenc que li comportis aquesta manera de tractar-te. Ésser tal que li és apropiada (alguna cosa). La seva renda comporta despeses més [...]
115. espiritual
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és esperit. Pertanyent a l'esperit, no material. Substància espiritual. La natura espiritual de l'ànima humana. Relatiu o pertanyent a la vida interior de l'ànima. Exercicis espirituals. Lectures espirituals. Lligams espirituals. Vida espiritual. Director, pare, espiritual [...]
116. mestís -issa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és fill de pare i mare pertanyents a races diferents. Que ha sorgit de l'encreuament de dues races o varietats distintes. Animals mestissos. Que resulta de la influència de cultures diferents. Música mestissa. Cuina mestissa.  [...]
117. sabut -uda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'haver coneixement o notícia d'alguna cosa. Venir una cosa a sabuda nostra. a sabuda de Sabent-ho. Ho he fet a sabuda del mestre. sense sabuda de Sense saber-ho. Es casaren sense sabuda del pare.  [...]
118. encondolir-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre l'habitud del moviment per haver mantingut els membres en repòs excessiu o en mala postura. Se m'han encondolit les cames de seure tanta estona. El meu pare s'encondoleix tot si està massa estona quiet. [...]
119. infal·libilitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'infal·lible. Prerrogativa de l'Església, concretada en certes condicions en el papa, en virtut de la qual és preservada d'error en les matèries de fe i costums. El dogma de la infal·libilitat del sant pare. [...]
120. aplegador 2 -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que aplega. De pare aplegador fill escampador. Recollidor per a les escombraries semblant a un caixó sense coberta i obert per davant, amb un mànec llarg. Persona que capta i demana almoina per a algun santuari o alguna ermita. [...]
Pàgines  12 / 54 
<< Anterior  Pàgina  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  Següent >>